10 de Maig

Be, nois aixo s' acabat. Ahir va ser un dia de transicio ja que vaig volar desde Danang fins Saigon. A la tarde nit pas.sejada i les darreres compres de Souvenirs (tot tonteries). Avui he anat a una excursio als tunels de Cu Chi que es on s' amagaven els del Vietcong per pelar els americans. Ha sigut interes.sant. 200 Km de tunels on anaven estirats per terra, amb entrades amagades a la jungla i on vivien 16000 persones, de les que al final de la guerra tant sols en varen quedar 5000. Dema ja agafo l' avio de tornada ja que tot el que volia fer, i mes, ja esta fet i ja ha arrivat l' hora de tornar a la normalitat. Han sigut 25 dies fantastics per varias raons, en primer lloc per que el pais s' ho mereix ja que he vist cos.ses que m' han agradat molt i segona rao, i potser la principal per a mi, es que volia provar de fer un viatge sensa cap planificacio d' estades, hotels dies, etc. Aixo m' ha permes organitzarme sobre la marxa i trapitjar carrers i veure una mica d' aprop com viuen aquesta gent. De veritat no ha sigut cap aventura ja que aqui tot es facil i asequible. I ara un petit resum del que mes: Saigon i Hanoi: El caos organitzat, la gent fen vida a les aceres, alli es cuina, es menja, es renta la roba i es ven. Les botigues son petites entrades pero el 80% de la mercaderia es el carrer, ademes s' organitzen per gremis. Si venen teixits, tots venen teixits, i el mateix amb els electrodomestics, joguines, caxarreria, etc, etc. Els mercats no es pot explicar, pero fantastic. Es cert que ambdues tenen una area moderna, especialment amb edificis colonials recuperats per utilitzats ara per els hotels i marques de luxe. Tant una com l' altre tenen museus, molt dedicats a la guerra i a la revolucio, pero que son molt ferms, especialment els edificis. Ademes tenen bons parcs i zones verdes. Delta del Mekong: Els mercats flotants AngKor (Cambodia): Monuments enormes hinduistes Sapa: Les etinies del nord Halong: L' explosio de la natura. 2000 illots sortint del mar de formes espectaculars. Mai Chau: Les plantacions d' arros Hue: El Vietnam imperial Danang: El Vietnam mes modern i les seves platje Ha Noi: Maquisim. Un dels meus llocs preferits Cu Chi: L' Imaginacio per viure i protegirse en condicions de guerra infrahumanes. Es un pais que el salari mig es de 100 $ al mes, pero tot-hom somriu, crec que els problemes deuen anar per dins. Ni deu demana res, aixo si constanment t' estan oferin quelcom o serveis. He passat 25 dies rodejat de gent jove de tot el mon, ja que es veu que com ho he fet nomes ho fan els motxileros, pero que encare ho fan mes barat ja que si jo em gastave 20-25 Eur en un "bon hotel" ells hem deien que ho feien per 4 o 6 Eur. en hotels amb lliteres. De tora manera tots no se si m' han vist pero m'han tractat i acollit a les converses com un mes. Aquest pais es pot coneixer amb viatge organitzat, menys dies, mes calers i segur que no trapitjant el caos ( el que es per altre part molt interes.sant) pero els tours que m' he trobat semblaven de l' Imserso. Collons quina angunia. Un altre cos.sa que m' ha sorpres, apart de que ningu demana diners (el darrer dia he sapigut perque) es que no es veu policia ni militars per enlloc, no se on son. Els unics militars que he vist eran tot a les instal.lacions del Mausoleu del Ho Chi Minh que el tenen momificat. Tambe us dic que en tot el viatge i caminant tot sol enlloc m'he sentit tan segur com aqui. Final: Un pais per coneixer i sobre tot una gent que ha pas.sat de tot, i continuen, pero sempre amb un somriure a la cara. Vinga Adeu